Biblioteca Sant Antoni Maria Claret

La passió és en algun lloc entre el sexe i la por, i això els protagonistes de la novel·la ho saben molt bé. L'Henry és un jove cuiner que ha servit en les campanyes napoleòniques, i ha conegut els pitjors horrors de la guerra. La pèl-roja Villanelle domina com ningú els secrets de les gòndoles i les sales de joc; també passeja pels carrers de Venècia vestida de noi, satisfent a homes i dones per igual. Quan es troben neix entre ells un afecte estrany que va més enllà del gènere i que posa en dubte el que creiem saber sobre l'amor i la guerra.

Jeanette Winterson va néixer a Manchester el 27 d'agost de 1959.

Va créixer amb una família adoptiva d'obrers pertanyents a una església pentecostal molt estricte. Als quinze anys i motivada pels dubtes que va generar al seu entorn la seva elecció sexual, Winterson va decidir trencar el vincle familiar i abandonar la llar.
Si bé aquesta decisió la va obligar a guanyar-se la vida des de molt jove, mai va deixar que les seves activitats laborals s'allunyessin de l'àmbit educatiu. Mentre estudiava al St Catherine?s College de la Universitat d'Oxford, va començar a a descobrir la seva afició pel món de les lletres a partir de la seva incorporació al Roundhouse Theatre de Londres i, temps després, a un segell editorial.
La seva primera novel·la "Fruita prohibida" té un perfil autobiogràfic i a la dècada del 90 va ser portada amb gran èxit a la petita pantalla.
Durant els anys següents, la producció literària de Jeanette Winterson, es veuria ampliada amb títols com "Passeig per a principiants", "La passió", "Miratges", "Escrit en el cos" i "Art", entre altres. A més de publicar llibres va col·laborar sovint amb diverses publicacions del seu país (entre les quals es poden esmentar a "The Times" i "The Guardian"),
El Premi Whitbread, el John Llewelyn Rhys Memorial, l'E M. Forster de l'Acadèmia Nord-americana d'Arts i Lletres i el OBE per Serveis a la Literatura són alguns dels reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria.

Comentarem aquest novel·la el dia 31 de maig a les 8 del vespre.

El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la misteriosa figura del seu avi matern, mort d'accident en circumstàncies estranyes. Viatja a França seguint la pista d'una adreça que troba al dors d'un sobre i, un cop allà, intentarà completar el trencaclosques vital del seu avi. Obsessiu, fràgil, metòdic i persistent, el protagonista haurà de lluitar contra els seus fantasmes per esdevenir un home lliure.

Helder Farrés (1974) va néixer a Barcelona, però va viure molts anys a Sallent. Va estudiar història i filosofia, i ara es dedica a l'escriptura a jornada plena. Ha escrit tres novel·les i un llibre de relats inèdits abans de Novotsky, l'obra amb la qual ha estat guardonat amb el XXX premi Just M. Casero de novel·la breu.

Ens trobarem el 26 d'abril a les 8 del vespre

"¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s'hauria d'haver preocupat de la pròpia dignitat?"

Stefan Zweig (1881-1942)va ser un escriptor i pacifista austríac, famós sobretot per les seves biografies. Va néixer a Viena, i allà va anar a la Universitat. Arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Zweig es va convertir en un ardent pacifista i es va traslladar a Zurich, on podia expressar les seves opinions. En la seva primera obra important, el poema dramàtic Jeremies (1917), denunciava apassionadament el que ell considerava com la bogeria suprema de la guerra. Després de la guerra Zweig es va establir a Salzburg i va escriure biografies, per les quals es va fer famós, narracions i novel·les curtes i assaigs.

L'ascens del nazisme i l'antisemitisme a Alemanya va portar a Zweig, que era jueu, a fugir a Gran Bretanya el 1934. Va emigrar als Estats Units el 1940 i després al Brasil el 1941, on es va suïcidar portat per un sentiment de solitud i fatiga espiritual.

Com a escriptor, Zweig es va distingir per la seva introspecció psicològica. Ometent detalls no essencials, va ser capaç de fer les seves biografies tan entretingudes com una novel·la. Els últims escrits importants de Zweig inclouen les biografies Erasmus de Rotterdam (1934) i María Estuardo (1935), la novel·la El joc real (publicada pòstumament el 1944), i la seva autobiografia El món d'ahir (1941).

Ens trobarem el 29 de març a les 8 del vespre

Jack Taylor és un antic policia expulsat per alcoholisme sever, que arrossega la seva misèria i el seu malestar vital per tots els pubs dels barris populars de Galway, a Irlanda.
Entre dos glops de Jameson i una pinta de Guiness, deixa caure vagament als seus companys de barra que podria ser un bon detectiu privat. Per a la seva gran sorpresa, una dona el va a buscar un dia al seu bar preferit per suplicar-li que investigui la mort de la seva filla, que suposadament s'ha suïcidat. Jack Taylor veu en aquest cas la possibilitat de redreçar la seva vida, de deixar l'alcohol i arriba fins i tot a plantejar-se la possibilitat d'enamorar-se de la dona que li ha fet l'encàrrec. Però per a aquest detectiu i el seu fatalisme, no és fàcil començar de nou i més quan el desenvolupament de les investigacions el condueix cap a un món sòrdid i corrupte.

KEN BRUEN va néixer el 1951 a Galway, Irlanda. Es va educar al Gormanston College, i més tard al Trinity College de Dublín, on va obtenir un doctorat en metafísica. Abans de dedicar-se a la literatura va ser professor d'anglès durant 5 anys en llocs tan diversos com Àfrica, Japó, el Sud-est asiàtic i Sud-amèrica. Els seus viatges han estat de vegades perillosos, incloent-hi una temporada en una presó brasilera.
Ha escrit més de vint novel·les entre les quals destaquen la sèrie R & B, protagonitzada pels policies Roberts i Brant, i la sèrie de Jack Taylor, els dos primers títols de la qual, Maderos i La Matanza de los gitanos, han tingut un gran èxit de crítica. Guanyador dels premis Macavity i Shamus, a Espanya també ha rebut guardons, entre ells el premi Brigada 21 i el premi Novelpol.

Comentarem aquesta novel·la el 23 de febrer a les 8 del vespre.

Anne és la filla de Sir Walter Elliot, un home vanitós i massa preocupat de les aparences com per veure què passa al seu voltant. Anne té dues germanes, Elizabeth, més gran que ella però encara bella i atractiva, de caràcter idèntic al seu pare, i Mary, menor i ja casada amb Charles Musgrove.
L'edat "adequada" de l'Anne per contreure matrimoni ja ha passat. Diversos anys abans va conèixer a un oficial de marina, Frederick Wentworth, pobre i sense cap perspectiva perquè una família com la dels Elliot accedís a un matrimoni amb un dels seus membres. Moguda per la persuasió de Lady Russell, que va criar-la com una mare per l'absència de la veritable, Anne es veu obligada a negar-se al seu amor i enfrontar llargs anys de solitud en els quals, si bé potser va perdent la bellesa, creix el seu esperit i la seva intel·ligència, convertint-se en una dona atractiva i bondadosa.
La fosca sort de la noia canvia quan després de tots aquests anys, apareix novament en el seu cercle social l'ascendit a capità Wentworth, enriquit per la guerra i altament atractiu. Encara que al principi el ressentiment i el dolor del rebuig anterior el mouen, aviat el caràcter d'Anne el captivarà de nou i la vida els donarà a tots dos una nova oportunitat.

Jane Austen (Steventon, Anglaterra, 16 de desembre de 1775 - Winchester, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) va ser una destacada novel·lista britànica que va viure durant el període de la regència. La ironia que utilitza per dotar de comicitat  les seves novel·les fa que sigui explicada entre els "clàssics" de la novel·la anglesa, alhora que la seva recepció va, fins i tot en l'actualitat, més enllà de l'interès acadèmic, sent llegida per un públic més ampli.

Va néixer a la rectoria de Steventon (Hampshire). La seva família pertanyia a la burgesia agrària, context del qual no va sortir i en el qual situa totes les seves obres. La candidesa de les obres de Austen, però, és merament aparent, si bé es pot interpretar de diverses maneres. Els cercles acadèmics sempre han considerat a Austen com una escriptora conservadora, mentre que la crítica feminista més actual apunta que en la seva obra pot apreciar-se una novel·lització del pensament de Mary Wollstonecraft,  que va ser una precursora de la filosofia feminista, sobre l'educació de la dona.

Entre les seves obres cal destacar Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Emma, així com Persuasió, la seva darrera novel·la. La va començar a escriure poc temps després d'haver acabat Emma, i la va acabar d'escriure l'agost de 1816. Austen va morir a l'edat de 41 anys al 1817, i Persuasió va ser publicada com a treball pòstum l'any 1818.

La tertúlia sobre aquest llibre serà el 26 de gener, a les 8 del vespre.

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l'emoció èpica compartida amb tot d'aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s'ha quedat a Catalunya: l'avi malalt, l'àvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills...
Una novel·la que explica una família a través del Barça, el sentiment barcelonista a través del conflicte d'una família i, amb una cosa i l'altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d'avui mateix.

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957) és escriptor, periodista i polític. Llicenciat en Ciències de la Informació, va dirigir el diari Avui de 1993 a 1996. Ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2004). Entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya. Des del 31 de gener de 2011 és president de l'Institut Ramon Llull. Com a periodista, ha contribuït amb diversos mitjans: Catalunya Ràdio, Avui, El Periódico de Catalunya i el Canal 33, on presentava el programa De llibres. La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi, o el premi 31 de desembre Gabriel Alomar i Villalonga, de l'Obra Cultural Balear, en motiu de la seva trajectòria professional l'any 2003. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També va formar part del col?lectiu Ofèlia Dracs.

Amb "Tenim un nom" va guanyar el premi Ramon Llull de prosa l'any 2010.

 Us esperem el dia 2 de desembre a les 8 del vespre!

La Gabriela i la Juana, mare i filla, viuen els anys de la guerra civil en una ciutat castellana on l'ambient els resulta incòmode i asfixiant. Gabriela s'ha quedat vídua, el seu marit ha estat afusellat per les seves idees republicanes i subsisteix donant classes a l'escola privada, ja que no té accés a la pública a causa de les seves idees polítiques, fins que decideix acceptar la proposició de matrimoni que li fa Octavio, un misteriós milionari mexicà que s'endurà a mare i filla a la seva hisenda de Puebla. Allà, lluny del nucli d'exiliats espanyols, va transcorrent la vida de les dues dones.
Sobre un fons de successos històrics, evocats a la llum nostàlgica de la memòria i l'esquinç de l'exili, assistim a la intensa relació de Gabriela i Juana, a l'amor de la filla per la seva mare, oscil·lant entre la dependència i la rebel·lia. Joana evoluciona cap a un món de desitjos i projectes que xoca amb l'hermètica personalitat de la mare, austera i endolada, marcada per la mística del deure i un puritanisme laic d'arrels castellanes. Joana, que rebutja per instint el pessimisme vital de les dones de negre que han habitat la seva vida, després de diversos anys d'exili decideix tornar al Madrid de la postguerra i s'integra a una universitat que assaja els seus primers conats de rebel·lia.

Josefina Aldecoa-Josefa Rodríguez Álvarez-(La Robla,1926-Santander, 2011) va néixer en una família de mestres. La seva mare i la seva àvia eren mestres de la ideologia de l'Institut Lliure d'Ensenyament. Va viure a León, on va formar part d'un grup literari que va produir la revista de poesia 'Espadaña'.

El 1944 es va traslladar a Madrid, on va estudiar Filosofia i Lletres i es va doctorar en pedagogia per la Universitat de Madrid. Va fer la tesi sobre la relació infantil amb l'art, que després publicaria amb el títol El arte del niño (1960).

Durant els seus anys d'estudi a la facultat va entrar en contacte amb un grup d'escriptors que després van formar part de la Generació dels 50: Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos i Ignacio Aldecoa, amb qui es va casar el 1952 i del qual va prendre el seu cognom després de quedar vídua.

El 1959 Va fundar a Madrid el Colegio Estilo, inspirant-se en les idees exposades a la seva tesi de pedagogia.

Ignacio Aldecoa va morir al 1969, després de la seva mort Josefina va passar deu anys sense publicar ni escriure i es va centrar en la docència, fins que el 1981 va editar una edició crítica d'una selecció de contes del seu marit, i va continuar la seva activitat escriptora a partir de 1983 amb Los niños de la guerra. El 2004 va obtenir el Premi de Castella i Lleó de les Lletres.

Ens trobarem per comentar aquest novel·la el dia 27 d'octubre, a les 8 del vespre.

No sempre és fàcil ser pare. Tampoc és fàcil ser fill. En realitat, res és fàcil en aquesta vida... i aquí està la clau de la comèdia. La dificultat acaba convertint- se en el cor mateix del plaer de viure.
Un ancià s'escapa a la recerca d'un palau inabastable, i el seu fill li va al darrera. En la seva fugida trobaran amb una noia que està segura d'estimar, però no de comprometre's a estimar per sempre, amb una dona pertorbadora que viu sola amb el seu majordom i la seva cuinera napolitans, amb una cega que mai va voler treballar i va acabar cultivant les roses més belles...
Pare i fill comprendran que viure pot ser apassionant si se sap mirar als demés i fer-se còmplices d'ells. Si se sap no tenir por al ridícul, a la por mateixa. I que és, al cap i a la fi, l'única oportunitat que tenim de donar un petit passeig pel paradís.

Pedro Zarraluki (Barcelona, 1954) ha escrit tres llibres de relats, Galería de enormidades, Retrato de familia con catástrofe i Humor pródigo, i les novel·les La noche del tramoyista, El responsable de las ranas (guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona i El Ojo Crítico), Hotel Astoria, Para amantes y ladrones, La historia del silencio (Premi Herralde de Novela) i Un encargo difícil (premi Nadal 2005). La seva obra ha estat traduïda set idiomes. 

A part d'escriptor, també és propietari d'un cafè-restaurant al barri de Gràcia de Barcelona.

Ens retrobarem el dia 29 de setembre a les 8 del vespre.

BON ESTIU I BONES LECTURES!

La primera pedra és la història d'un lampista que juga a futbol i és amant d'una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l'àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l'entusiasme d'un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960) és narrador, articulista, traductor i crític de televisió. Ha traduït al català obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.

És fill de l'escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo.

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb forta població immigrant a la zona metropolitana de París. Aleshores, el retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986).

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, i el japonès. Actualment col·labora al programa Els matins de TV3 i a La Vanguardia. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i a RAC1.

Ens trobarem el dia 1 de juliol a les 9 del vespre, per comentar aquest llibre mentre sopem.

A la nit de noces, Amelia és abandonada pel seu marit en un hotel de París, amb una camisa de dormir per tot equipatge. Ningú entén per què ella no vol anular el matrimoni... Molts anys després, una novel·lista s'obsessiona amb la història de l'Amelia i decideix escriure-la, convençuda que en aquells fets del passat hi ha la clau que li permetrà entendre la seva pròpia trajectòria sentimental.

Marina Mayoral (Mondoñedo, Lugo, 1942) és escriptora i articulista en gallec i espanyol. Catedràtica jubilada de literatura espanyola de la Universidad Complutense.
Codirectora de la col·lecció Biblioteca de Escritoras d'Editorial Castalia.
Ha dirigit la col·lecció Relatos de l'editorial Edhasa i la col·lecció Club de Clássicos d'Ediciones SM. Col·labora setmanalment a la Voz de Galicia des de 1990.
Com a narradora la seva visió del món es caracteritza per una especial concepció de l'amor i de la mort com a forces condicionants del destí humà.

Les notes formals més destacades són la finor de les anàlisis psicològics, l'humor, la naturalitat de la prosa, el joc de perspectives i les estructures metaliteràries. L'acció de gairebé totes les seves novel·les es desenvolupa en un lloc imaginari, situat a Galícia, anomenat Brétema, nom que en català significa 'boira'.

Diverses de les seves novel·les han estat traduïdes a l'alemany, italià, polonès, portuguès, català i xinès.

Com a investigadora destaquen els seus estudis sobre literatura femenina (Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado...) i les seves anàlisi del procés de creació literària.

www.marinamayoral.es/

Ens trobarem per comentar aquesta novel·la el 26 de maig a les 8 del vespre.

Sota la pell és una novel·la negra i d'introspecció psicològica que està inspirada en un cas real: l'any 2005, a l'Eix Transversal, va ser trobada morta una prostituta -encara avui no identificada- amb un peculiar tatuatge eròtic. Casualment, o no, el dibuix coincidia amb el del cadàver d'un home assassinat a Darnius un parell d'anys enrere. A partir d'aquí, la novel·la desplega simultàniament dues històries: la de Pau Perellós, un escriptor que acaba de ser abandonat per la dona, i la de Paula Galkiewick, una prostituta polonesa que coneix a peu de carretera. La desaparició de la Paula portarà el Pau a recórrer els baixos fons, en un viatge a l'infern que l'ajudarà a superar la seva crisi creativa i sentimental.

Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, 1969) és escriptor i professor d'ensenyament secundari. Des del 1994 viu a Manresa i es guanya la vida ensenyant llengua i literatura als alumnes de l'IES d'Auro de Santpedor.
Va publicar la primera narració a la revista Tirant al blanc, quan anava a la Universitat de Lleida, on va estudiar filologia catalana. El 1997 va decidir escriure la primera novel·la, Racó de món (El Mèdol, 2000), una sàtira sobre l'ecologisme, l'especulació i la política.

Posteriorment ha ambientat bona part dels seus relats en èpoques diferents de l'actual. Amb El color del crepuscle (Columna, 2001) va iniciar un cicle de tres novel·les situades a la Baixa Edat Mitjana, completat amb O rei o res! (Columna, 2003) i Ànima de llop (Proa, 2005). També ha publicat la novel·la desmitificadora Serrallonga, l'últim bandoler (Proa, 2006) i la novel·la juvenil El secret del bandoler (Cruïlla, 2007). El 2010 publica Sota la pell (Proa) i el 2011 Tothom a terra! (l?Albí), una novel·la coral, plena de situacions hilarants i personatges singulars.

Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà: Serrallonga, el último bandolero (JP, 2009) i El secreto del bandolero (SM, 2010). Col·labora en publicacions com El pou, Segre, El nou pinetell i Regió 7.

llorenccapdevila.blogspot.com

Parlarem d'aquesta novel·la el dia 28 d'abril a les 8 del vespre.

La Rosamond s'ha mort. Tenia setanta-tres anys, patia del cor i s'havia negat a operar-se. Mai es va casar ni va tenir fills, i la seva herència ha de repartir-se entre Gill i David, els fills de la seva germana, i Imogen, una gairebé desconeguda, que Gill va veure una vegada fa més de vint anys, en una reunió familiar. Era una nena rossa i cega de set anys, estranya i encisadora, que va seduir a tots els convidats. Gill troba diverses cintes de casset que Rosamond ha gravat i una nota on li diu que les cintes són per Imogen, i si no la troba, que les escolti ella. Després de buscar la noia sense èxit, Gill i les seves dues filles tornen a sentir la veu de Rosamond que, recolzant-se en la minuciosa descripció de vint fotografies, explica una història de mares i filles que va des dels anys quaranta fins ara, tres generacions de dones lligades pel desig, la culpa, la crueltat i l'ambivalència dels seus afectes.

Jonathan Coe (Birmingham, 1961) novel lista i escriptor anglès. Va estudiar a les universitats de Cambridge y Warwick,  ha estat col·laborador de London Review of Books i The Times Literary Supplementés. La seva obra té una preocupació subjacent per qüestions polítiques, encara que aquest compromís seriós s'expressa  de manera sovint còmica, com amb¡Menudo reparto!, que va rebre el Premi The Mail on Sunday/John Lewellyn Rhys  i a  França el Prix Meilleur Livre Étranger.

Amb La lluvia antes de caer fa un gir, abandona la sàtira i la comèdia social per endinsar-se en un món més íntim i subtil; els crítics la qualifiquen com la seva millor novel·la.

La comentarem el dia 31 de març a les 8 del vespre.

Nit de Reis, que forma amb Al vostre gust i Somni d'una nit d'estiu la tríada de comèdies més representades de William Shakespeare, és probablement la peça còmica més perfecta de totes les que va escriure, tant per la forma, amb una estructura rodona, com per la temàtica, perquè per primer cop el geni anglès decideix anar més enllà de les convencions de la comèdia i hi introdueix personatges i trames que superen el gènere.
Una comèdia que, com afirmen els estudiosos de Shakespeare, no només resulta una peça d'orfebreria com a artefacte teatral, sinó que també navega amb sagacitat per l'univers de l'ésser humà, construït a través d'amors, d'il·lusions i d'enganys (fins i tot d'autoenganys). Nit de Reis, en fi, és una peça que captiva, que sedueix i que enriqueix a través de l'art la nostra experiència de la vida.

Josep Maria Mestres, director teatral.

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.

La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor".

Amb la guerra civil, "llunyana i pròxima a la vegada, potser més temuda per invisible", com a teló de fons, Primera memoria narra el pas de la infantesa a l'adolescència de María i el seu cosí Borja. Tots dos viuen a casa de la seva àvia en un món ingenu i misteriós alhora. A través de la visió particular de la noia -sense mare i amb el pare desaparegut- assistim al seu despertar a l'adolescència, quan un cop trencada la closca de la infantesa, la forta resplendor de la realitat encega i sorprèn, i fins i tot a vegades dol.
Una intensa galeria de personatges constitueix el contrapunt de la seva vertiginosa successió de sensacions. I és que, en uns mesos, María descobrirà moltes coses sobre "la fosca vida dels personatges grans".
Amb aquesta novel·la Ana María Matute va guanyar el premi Nadal l'any 1959.

 Ana María Matute (Barcelona, 1925) és una de les autores espanyoles més importants de la literatura contemporània, guardonada amb els premis més importants del panorama literari com el Nacional de les Lletres, el Planeta, el Nadal o el Cervantes aquest 2010.
Membre de la Real Academia Española, on ocupa el seient de la lletra K, ha destacat en dos apartats. D'una banda tenim la seva narrativa en la qual tracta la postguerra espanyola amb un estil molt personal amb que aconsegueix apropar-nos a la realitat política i social de l'època, però amb recursos propis de la literatura meravellosa. En aquest període correspon la trilogia de Los Mercadesres o Pequeño Teatro, escrit amb 17 anys i amb el que guanyaria, anys després, el Premi Planeta.
Per altra banda cal posar èmfasi en la seva tasca dins de la literatura infantil i juvenil, camp en el qual ha desenvolupat alguna de les seves millors obres, com El Polizón de Ulises, Oblidado Rei Gudú o Aranmanoth, sent reconeguda amb el Premio Lazarillo o el Nacional de Literatura Infantil y Juvenil.
Matute va començar la seva carrera literària molt jove, arribant a ser finalista del Nadal amb només 24 anys. La seva producció ha estat irregular en el temps amb grans parèntesis d'inactivitat. No és especialment prolífica però la seva obra s'allarga per més de cinquanta anys tant en novel·la com en relat, on també ha brillat especialment.
Traduïda a més de 23 idiomes, és considerada una de les escriptores en espanyol més internacional i és una conferenciant habitual en universitats i institucions educatives, tant a Europa com a Amèrica Llatina i els Estats Units.

Ens trobarem el dijous 27 de gener, a les 8 del vespre.
 

La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als caps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argeleres i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Assumpta Montellà (Mataró, 1958) és llicenciada en Història. Autora de diversos treballs d'investigació i recerca sobre la guerra civil espanyola i les rutes de l'exili, col·labora a la revista Sàpiens i altres publicacions locals de temàtica històrica. També és membre actiu de diferents associacions que treballen per la recuperació de la Memòria Històrica.



Dijous 25 de novembre, a les 8 del vespre

La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s'enamorarà de la bellesa angelical d'un adolescent polonès, que l'arrossegarà, amb un terrible poder d'atracció, fins a ignorar la mort.
Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d'interpretacions.
Lucchino Visconti l'any 1971 en va fer una pel·lícula que ha passat a la història del cinema.

Paul Thomas Mann (Lübeck, Alemanya 1875 - Zuric, Suïssa 1955), novel·lista i crític alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Destaca sobretot per una sèrie de novel·les èpiques, de gran contingut simbòlic tot i que sovint també iròniques, que revelen la psicologia de l'artista i intel·lectual. També se'l recorda per l'anàlisi i la crítica de l'ànima alemanya i europea de principis del segle XX, partint d'històries alemanyes i bíbliques modernitzades, a més d'idees de Goethe, Nietzsche i Schopenhauer. Algunes de les seves obres més rellevants són Els Buddenbrook (1901), Doctor Faustus (1947), i la més coneguda La muntanya màgica (1924)



Si voleu venir a comentar aquesta novel·la, ens trobarem el dia 28 d'octubre a les 8 del vespre

Corre l'any 1378, un dels anys més convulsos del temps medieval, amb l'esclat del cisma d'Occident i el rebrot devastador de la pesta negra. Al monestir coincideixen dos monjos joves, intel·ligents i cultes: el metge Galzeran de Monsingle i el traductor i copista Berenguer de Vallclara. Provenen tots dos de famílies benestants i tots dos, també, fugen d'un passat que volen mantenir ocult. Han de treballar plegats per traduir obres llatines de contingut mèdic i, sense poder-ho evitar, neix entre ells una gran atracció amorosa. Comença una lluita amb la pròpia consciència religiosa i la disciplina del celibat, però també el seu entorn entra en un procés de sotracs i convulsions amb fosques intrigues familiars, ambicions de poder eclesiàstics i atacs militars.

Maria Dolors Farrés (Vic, 1962).

Escriptora i llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exerceix la seva professió durant 17 anys en diversos setmanaris comarcals. És locutora d'Onda Rambla, Ona Osona, Ràdio Vic i corresponsal de Catalunya Ràdio entre 1985-1998 i 1999-2001. Durant aquesta etapa també col·labora en altres treballs, com la Revista Imatges... Records de la vida d'Osona i el Ripollès, d'Edicions el Bon Temps i la Revista de la Fundació Espriu.

El 1995 publica la novel·la curta "Ciutat ambre"(Columna) i el llibre "El Pla del Remei. Col·lecció Els Barris d'Adigsa (Generalitat de Catalunya)". Fa una incursió al terreny editorial com a redactora per a les editorials Castellnou i Credsa-Vox-Biblograf. Mentrestant, però, escriu relats i comença "L'hora quieta", novel·la que li porta set anys i mig de feina i que el 2003 publica a internet Nació Digital. El 2007, "L'hora quieta" guanya el premi finalista del Sant Jordi i el 2008 apareix sota el segell de Proa amb el títol "El monestir de l'amor secret".

El 2003, una malaltia l'allunya de les activitats periodístiques. A partir d'aleshores, es dedica exclusivament a la literatura.



Començarem la temporada el dia 30 de setembre, a les 8 del vespre, comentant aquest llibre.

És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèl-roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s'emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d'aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida.
La Reina s'aficiona a llegir fins a tal punt que la seva proverbial professionalitat queda en entredit: ja no és tan curosa amb les feines de la Casa Reial, que l'avorreixen mortalment, i només frisa per enllestir-les i tornar a la lectura. No cal dir que l'adquisició d'un hàbit tan perillós com inesperat preocupa enormement la cort i el govern, que faran tot el possible per allunyar de Norman aquesta lectora tan poc corrent i aconseguir que abandoni els llibres.

Alan Bennett (Leeds, 1934) és un dramaturg, actor, novel·lista i guionista britànic.

Autor de moltes i celebrades obres teatrals com Habeas corpus, Forty One Years On, Kafka's Dick o La Locura del rey Jorge (adaptada després al cinema), va guanyar un Premi Tony per l'obra Els Nois d'història. També és molt famós a Anglaterra per les seves sèries de televisió

Encara que té una dilatada carrera literària, només ha començat a escriure prosa durant l'última dècada.



Comentarem aquesta novel·la mentre sopem, el dia 2 de juliol a les 9 del vespre. Apunta-thi!

Un detectiu fracassat recorre Estats Units darrera la pista d'una assassina, una dona que liquida marits tan aviat com li omplen el compte bancari, i que podria ser la seva filla. Potser per expiar les seves pròpies culpes, l'home es dedica a esborrar qualsevol petjada que pugui inculpar-la. La història transcorre àgilment al llarg de tres dècades i narra en detall més de cent assassinats, que donen substància a una de les novel·les policíaques més pertorbadores que s'hagin escrit mai, i sens dubte una de les més originals.
Va ser considerada per Le Monde al 1983 com la millor novel·la del gènere publicada a França en una dècada.

Marc Behm (1925-2007) escriptor, actor i guionista nord-americà. Després de la segona guerra mundial va instal·lar-se a França on va viure fins el moment de la seva mort.

Poc amic de la fama, la seva bibliografia no és massa extensa, però algunes de les seves obres s'han convertit en referents del gènere que aborden, com "La mirada del observador", considerada la seva obra mestra, "La doncella de hielo", una novel·la sobre vampirs o "La reina de la noche", on reinterpreta les claus de la literatura eròtica. Altres obres seves són "Crab" i "No pretendas saber más",

Marc Behm va compaginar la seva faceta d'escriptor erràtic amb la de també erràtic guionista, entre altres pel·lícules és responsable dels guions de "Charada", de Stanley Donen i "Help", dirigida per Richard Lester a major glòria de The Beatles .



Comentarem aquesta novel·la el dia 27 de maig a les 8 del vespre

"Ficciones" possiblement és el llibre més famós del seu autor. Publicat originàriament el 1944, reuneix en la seva primera part vuit contes que ja havien aparegut l'any 1941 amb el títol de "El jardín de los senderos que se bifurcan". En poques pàgines hi trobem el més característic de Borges, la millor síntesi d'ironia, paradoxa, paròdia i ambigüitat. Intel·ligent i subtil, utilitza amb destresa l'humor, la cultura i la fantasia en aquests contes, als que després afegeix una continuació que porta per títol "Artificios". Borges sap crear un univers poètic i torbador d'una gran originalitat. "Ficciones" va contribuir més que cap altra de les seves obres a donar a conèixer Borges com el mestre indiscutible de la literatura hispanoamericana contemporània.

Jorge Luis Borges va néixer a Buenos Aires el 24 d'agost de 1899. Per influència de la seva àvia anglesa, va ser alfabetitzat en anglès i en espanyol.

L'any 1914, va viatjar amb la seva família a Europa i es va instal·lar a Ginebra, on va cursar el batxillerat.

Va passar al 1919 a Espanya i allà va entrar en contacte amb el moviment ultraista. Al 1921, va tornar a Buenos Aires i va fundar amb altres importants escriptors la revista Proa.

Al 1923, va publicar el seu primer llibre de poemes, "Fervor de Buenos Aires". Des d'aquesta època, s'emmalalteix dels ulls, sofreix successives operacions de cataractes i perd gairebé per complet la vista el 1955. Temps després es referiria a la seva ceguesa com 'un lent crepuscle que ja dura més de mig segle'.

Des del seu primer llibre fins a la publicació de les seves "Obras Completas" (1974), van transcórrer cinquanta anys de creació literària durant els quals Borges va superar la seva malaltia escrivint o dictant llibres de poemes, contes i assajos, admirats avui en tot el món. Va rebre importants distincions de diverses universitats i governs estrangers i nombrosos premis, entre ells el Cervantes el 1980.

La seva obra va ser traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i duta al cinema i a la televisió. Pròlegs, antologies, traduccions, cursos i xerrades donen testimoniatge de la labor infatigable d'aquest gran escriptor, que va canviar la prosa en castellà. Borges va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986.



Comentarem aquest llibre el dia 29 d'abril a les vuit del vespre

El títol, Fahrenheit 451, fa referència a la temperatura a la qual crema el paper, uns 233 graus.
Guy Montag és un bomber que paradoxalment fa de cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder.
La trobada amb una dona fa que entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge.

"La falta d'educació converteix els llibres en innecessaris i fa que es cremin sols". Ray Bradbury

Ray Bradbury va néixer a Waukegan (Illinois) l'any 1920. Aviat es va traslladar a Califòrnia amb la seva família, on encara viu. Va estudiar a Los Ángeles fins als divuit anys i a partir d'aleshores, a més d'escriure, va treballar de venedor de diaris per les cantonades de la ciutat. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer relat en un diari i a partir de l'any 1943 va poder dedicar-se plenament a la feina d'escriptor.



El conjunt de la seva obra és immens, sempre basant la seva creació en móns fantàstics i futuristes. Bradbury diu que aprofita el relat de ciència-ficció per fer reflexionar el lector sobre la societat en que viu.

Les seves obres més conegudes són Cròniques marcianes (1950), L'Home il·lustrat (1951) i Fahrenheit 451 (1953), de la que François Truffaut, l'any 1964, va fer una versió per al cinema.



També ha escrit contes, obres de teatre, assaig, poesia i guions de cinema; un dels més celebrats va ser l'adaptació de la novel·la de Herman Melville Moby Dick, dirigida per John Huston.



Actualment continua escrivint i participant en debats a través de videoconferències.



Ens trobarem per comentar aquest llibre el dia 25 de març, a les 8 del vespre.

Relacions particulars és l'evocació personal, i sovint divertida, de sis grans escriptors que Espinàs ha tingut a prop, tan diversos com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.
L'autor fa un retrat ple de vida i d'ironia de cada un dels personatges amb tant de caràcter. De tots ells explica les experiències compartides, i en dóna notícies i impressions que només poden ser fruit del contacte personal.

Amb el suport de les anècdotes, emotives o pintoresques, l'autor arriba més enllà: al dibuix incisiu de la identitat d'uns grans escriptors i quin fil lliga aquestes identitats amb les seves pròpies obres. Sense oblidar que, indirectament, Espinàs esbossa el seu propi retrat i, amb un punt d'ironia que li és propi, observa la societat literària.

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) és un escriptor polifacètic. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d'interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d'articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.



En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a edicions La Campana, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, l'èuscar, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.



La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d'Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L'any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria.



Si voleu comentar aquest llibre i la seva obra amb l'autor, ens trobarem el dijous 25 de febrer a les 8 del vespre.

Lucas, un ancià viatger malalt d'Alzheimer, somia en abastar els cims més alts de l'Himàlaia malgrat la fragilitat de la seva ment. Marcos, un músic que busca el seu lloc al món i troba l'amor de Roma. I María, la germana d'en Lucas, escriptora anònima a la recerca de l'instant feliç que dóna sentit a la vida.

Aquesta novel·la és també el lloc de trobada entre la joventut i la vellesa, un espai ple d'humor, tendresa, saviesa i sorpresa, que parla de manera directa i cristal·lina del naixement de l'amor, l'avenç de la malaltia, la convivència i del valor de la bona companyia.

Unai Elorriaga López de Letona (Bilbao, 1973), es va criar al barri d'Algorta del municipi de Guecho. Llicenciat en Filologia Basca per la Universitat de Deusto, és escriptor i traductor. Ha publicat fins al moment tres novel·les, un assaig i diverses traduccions.

La seva primera novel·la, SPrako tranbia (Un tramvia a SP), escrita en basc i publicada el 2001 per l'editorial basca Elkar, li va donar fama i prestigi com a escriptor amb menys de 30 anys, especialment després de que l'obra fos guardonada amb el Premio Nacional de Literatura de Espanya l'any 2002, en l'apartat de narrativa, sent el segon escriptor en basc en obtenir aquest guardó, després de Bernardo Atxaga el 1989. Aquest premi el va donar a conèixer més enllà del País Basc. El propi Elorriaga és el traductor de les seves obres al castellà. Les seves tres novel·les també han estat traduïdes al gallec i dues d'elles a l'italià.



Comentarem aquesta novel·la el dia 14 de gener de 2010, a les 8 del vespre.

Nascut en un petita llibreria d'un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària. Marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen cada cop més humanes.
Original, brillant i plena d'al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s'esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.

"Un llibre escrit per a lectors, és a dir, per a gent que sent passió pels llibres i per qui els llibres són tan reals com qualsevol altra cosa de la vida. Més reals, potser." Donna Leon

"Firmin ha sido un acontecimiento en mi vida de lectora, uno de esos raros encuentros con un personaje inolvidable. Original, chispeante y profundamente conmovedora, esta aguda fábula sobre la condición humana es un disparo al corazón." Rosa Montero

"Firmin no es un ratoncito humano, sino un ser humano en un cuerpo de rata. Esto lo hace áspero, patético, incómodo, sin la menor concesión al infantilismo y auténticamente poético." Eduardo Mendoza

Sam Savage va néixer a Carolina del Sud i en l'actualitat resideix a Madison (Wisconsin). És doctor en Filosofia per la Universitat de Yale, on també ha treballat de professor. Al llarg de la seva vida, però, ha provat múltiples oficis: mecànic de bicicletes, fuster, pescador i tipògraf

Firmin és la seva primera novel·la, va ser publicada per una petita editorial de Minneapolis, fora dels grans circuits editorials, i gràcies a les recomanacions dels lectors i dels llibreters es va convertir en tot un èxit. Ha obtingut diferents premis, entre els quals el Book Sense Annual Highlight i el Premi Descobriment Barnes & Noble. També ha estat la novel·la Top Debut del Library Journal i és el llibre destacat de l'Associació Americana de Llibreters.



Si voleu venir a comentar aquest llibre, ens trobarem el dia 3 de desembre a les 8 del vespre.

Sinopsi:
A l'Empordà del 1866, agitat pel moviment revolucionari que destronarà poc després la reina Isabel II, l'assassinat a destralades del jove propietari de la finca Les Closes provoca una commoció. En aparença, aquest crim és la tràgica conseqüència d'un robatori. Però en l'ambient també hi ha la sospita que la mort del jove es una represàlia pels seus contactes amb els activistes revolucionaris. La confusió a la comarca s'intensifica amb la inesperada inculpació a què el fiscal del cas sotmet la vídua del terratinent, embarassada del seu segon fill.

Amb aquesta novel·la Maria Àngels Anglada va guanyar el premi Josep Pla l'any 1978.

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i coneixedora del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català. Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l'assaig literari, també col·laborava en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres, a part de Les Closes, destaquen: Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, Columnes d'hores, recull de tota la seva poesia fins l'any 1990, i sobretot, El violí d'Auschwitz, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic i Quadern d'Aram, a més d'un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectors joves.



Ens trobarem per comentar Les Closes el dijous 29 d'octubre, a les 8 del vespre.

Sinopsi:

Corina i Jacob han viscut sempre de l'organització de robatoris d'obres d'art. Quan es donen per retirats de la professió a causa de la seva edat avançada i de la falta d'ofertes, reben un encàrrec imprevist per part d'un mexicà llibertí i de tendències místiques que somia amb construir un prisma per veure el rostre de Déu. L'encàrrec consisteix a dur a terme el robatori de les presumptes relíquies dels Reis Mags que es conserven a la catedral alemanya de Colònia.
A partir d'allà, Benítez Reyes traça una paròdia subtil, encara que hilarant i demolidora, de les novel·les d'intrigues esotèriques, de la seva truculència i de les seves peculiaritats absurdes. Però Mercado de espejismos transcendeix la mera paròdia per oferir-nos un diagnòstic de la fragilitat del nostre pensament, de les trampes de la imaginació, de la necessitat d'inventar-nos la vida perquè la vida adquireixi realitat. I és en aquest àmbit psicològic on pren un sentit inquietant aquesta història repleta de girs sorprenents i de final insospitat.

Felipe Benítez Reyes va néixer a Rota (Cadis) el 1960. Autor d'una obra literària que inclou gairebé tots els gèneres, ha obtingut distincions tan prestigioses com el Premio de la Crítica i el Premio Nacional de Literatura. Entre les seves novel·les es pot destacar Humo (Premi Ateneo de Sevilla el 1995), La propiedad del paraíso, El novio del mundo i El pensamiento de los monstruos. La seva obra poètica està reunida en un volum titulat Trama de niebla. És articulista del setmanari Dominical. Els seus llibres han estat traduïts i publicats a França, Itàlia, Rússia i els Estats Units.



Ens trobarem per comentar aquesta novel·la, el 24 de setembre a les 8 del vespre. Bon estiu i bones lectures!